DOWNLOAD CATALOG

DESCARREGA CATÀLEG

“AQUÍ I ARA” LA GALERIA. INAUGURACIÓ 30 ABRIL 18-21h.

“Aquí i ara” és una afirmació de present i alhora una reflexió sobre l’ésser humà i la relació amb el context on viu. Representa un moment culminant en la trajectòria de Didier Lourenço, perquè totes les sèries que ha anat desenvolupant en els darrers anys hi semblen confluir.

La tensió dinàmica entre formes segons sigui l’emplaçament respecte les altres, pot suggerir moviment, repòs, pesantor/gravidesa o enlairament. Evoca des d’harmonia o simbiosi fins a alliberament, passant pel tedi interromput pel confort de petits plaers que il·luminen el dia a dia –un ram de flors, una fruita sucosa, l’escalf del gat o dues mirades que es creuen. Així, les qüestions sobre la identitat respecte l’hàbitat que l’artista ha anat explorant des de fa anys a les sèries Invisibles, In & Out…, semblen derivar cap a situacions més fugisseres.

Una novetat d’aquesta exposició són les escultures-pintura de ferro pintat que representen grups de Walkers i Ciclistes que s’han escapat de la tela i, tot i que continuen resolent-se en el pla, adquireixen més mobilitat en haver-se multiplicat el joc de llum i ombres que els dona vida i els punts de vista de l’espectador.

Sense renunciar a la força del color i les formes sintètiques, sorprèn amb un gir creatiu que l’ha dut a posar l’accent en el joc de plans. A partir del contrast en el tractament dels elements i la seva superposició –taques llises o texturades, contorns definits o que es fonen, motius de diferent grandària, etc.– integra o singularitza els personatges i components en l’entorn que habiten, sigui aquest l’espai representat o el físic. Cada obra resol la relació entre un i altre d’una manera diferent.

També és nou el motiu del col·leccionista presentat d’un mode ambivalent. D’una banda, les obres que ha reunit The collector projecten l’evolució del gust de l’afeccionat en l’espai que habita. Però quan Lourenço al·ludeix a les sèries que ha pintat fins ara i deixa espais buits a la paret, el personatge s’erigeix també com a al·legoria de l’artista, del seu recorregut que és també el germen del que farà en l’avenir, posant la mirada un cop més en l’aquí i ara del creador.